Tal dia com avui, fa un any, les forces d’ocupació van perdre la primera batalla. Nosaltres, el poble, vàrem guanyar la Batalla d’Urquinaona.
I vàrem guanyar la de Gran Via en dies posteriors i moltes altres. Anàvem de debò. Anàvem com a França quan es va de debò. Orgull, rauxa i

determinació del poble. Nosaltres en qualsevol de les intensitats que cadascú sigui capaç, mo ens rendim.
Van ser uns altres qui ens van voler Rendits. Cal recordar com s’han guanyat els drets a l’estat des-de sempre a la gent, que sembla que els hagi plogut del cel tot. I no.

La Canadenca, els tramvies, les vagues generals de treballadors, la dels autobusos, la vaga del pa.... tot van ser batalles guanyades a base de carrer, barricades, foc i sang. Per desgràcia, els estats no entenen ni volen entendre res dialogant tranquil·lament. No cedeixen mai

a cap reivindicació de drets que son nostres, del poble, fins que la força de la gent no els doblega fent que els surti mes car mantindré el caos als carrers que cedir i signar que aquest dret es nostre a un paper.
Es així, històricament Espatranya sempre ha actuat com la resta.

Amb repressió, violència, negació fins el final i llavors, quan es el poble qui pala al carrer acaben tenint por.
Nosaltres clar que tenim por, però hem après a gestionar-la i donar-li ça volta per convertir-la en fermesa i determinació. I el jovent ha despertat. No tingueu cap

dubte que quan toqui, allà hi seran lluitant fins el final perquè han après que els partits porucs i mentiders no els defensaran si no ho fan ells mateixos. I nosaltres, els que hem estat sempre a primera i segona línia, potser seguirem empenyent des d’una segona o tercera, per

ajudar amb el material, amb les estratègies o protegint, però hi serem perquè ens hi va el futur, el dels nostres fills i els drets de tota una nació com la catalana, negada una i altra vegada pels castellans.
Visca Catalunya!
I Visca la Terra Lliure!!!
#endavantcatalunya