El Barça té un problema social greu. Aproximadament la meitat dels seus socis passen olímpicament de la vida del club i s& #39;abstenen d& #39;exercir la seva capacitat de decisió. Des que el Barça va adoptar el sufragi universal directe només un cop s& #39;ha superat el 50% de participació.
https://abs.twimg.com/emoji/v2/... draggable="false" alt="🔽" title="Nach unten zeigendes Dreieck" aria-label="Emoji: Nach unten zeigendes Dreieck">
El nunyisme va aconseguir un vot captiu i gairebé irreductible de 25.000 socis que sembla haver heretat el rosellisme. Des de 1989 aquests 25.000 socis han votat sistemàticament el mateix estil de gestió: Núñez (25.441 i 24.025), Gaspart (25.181) i Bartomeu (25.823).
Les eleccions amb més participació de la història del Barça van ser les de 2003, amb gairebé un 54%. Les que va guanyar Laporta amb Rosell a la candidatura i sense un veritable candidat continuista. Avui sembla evident que el continuisme anava disfressat en aquells 27.138 vots.
I potser molts votants no en van ser conscients però sí els mitjans de comunicació, que van donar un tracte molt benevolent a la primera candidatura de Laporta i van destacar-ne sempre la presència d& #39;ex-executius de Nike amb Sandro Rosell al capdavant.
Tots sabem com va acabar allò, amb el trencament de la Directiva i la dimissió del sector rosellista (Rosell, Bartomeu, Monés i Moix) en només 2 anys, al sentir que tenien poca influència. Potser van subestimar a Joan Laporta i pensaven que seria un titella.
Aquests 25.000 vots, que en el cas de Laporta van ser 27.000, només s& #39;han vist àmpliament superats pels 35.000 a Sandro Rosell el 2010. Una cosa excepcional perquè la participació va ser més baixa (48%). Ni tan sols va necessitar fer campanya, la premsa van fer tota la feina.
Una altra constant en les Eleccions del Barça, en aquest cas des de l& #39;any 2000, és que l& #39;oposició sempre suma al voltant de 20.000 vots, ja sigui amb una única candidatura perdedora o sumant els vots de totes elles. Aquest va ser el cas de Bassat (19.791 vots) contra Gaspart.
També és la suma de les candidatures de Benedito, Ingla i Ferrer el 2010 amb 21.226 vots contra Rosell. O de Laporta, Benedito i Freixa amb 20.751 vots contra Bartomeu. Potser això ens comença a donar una pista de com d& #39;importants són aquests 25.000 vots captius.
L& #39;única excepció, novament, va ser el 2003. La suma de les candidatures de Bassat, Majó, Martínez-Rovira, Minguella i Llauradó contra Laporta es va acostar perillosament a aquest llistó dels 25.000 vots amb 24.094. Mai més ha tornat a passar.
En resum, la massa social del Barça, que compta amb uns 110.000 socis que tenen dret a vot, es divideix de la manera següent:
- 25.000 socis que sempre voten el mateix estil de gestió.
- 20.000 socis que voten contra aquest estil de gestió.
- 65.000 socis que passen de tot.
- 25.000 socis que sempre voten el mateix estil de gestió.
- 20.000 socis que voten contra aquest estil de gestió.
- 65.000 socis que passen de tot.
Una fracció d& #39;aquests 65.000 socis passotistes només han aparegut esporàdicament el 2003 i el 2010. Uns 6.000 el 2003 quan no hi havia una clara candidatura continuista del nunyisme i 10.000 el 2010 per votar a Sandro Rosell i acabar amb el laportisme.
Les Eleccions del 2021 (si no s& #39;aconsegueixen avançar amb la moció de censura) tenen coses en comú amb el 2003 i el 2010.
- Sembla complicat que hi hagi una candidatura continuista clara.
- La sensació de fi de cicle.
- La voluntat generalitzada d& #39;acabar amb el rosellisme.
- Sembla complicat que hi hagi una candidatura continuista clara.
- La sensació de fi de cicle.
- La voluntat generalitzada d& #39;acabar amb el rosellisme.