El Barça té un problema social greu. Aproximadament la meitat dels seus socis passen olímpicament de la vida del club i s'abstenen d'exercir la seva capacitat de decisió. Des que el Barça va adoptar el sufragi universal directe només un cop s'ha superat el 50% de participació.

El nunyisme va aconseguir un vot captiu i gairebé irreductible de 25.000 socis que sembla haver heretat el rosellisme. Des de 1989 aquests 25.000 socis han votat sistemàticament el mateix estil de gestió: Núñez (25.441 i 24.025), Gaspart (25.181) i Bartomeu (25.823).

Les eleccions amb més participació de la història del Barça van ser les de 2003, amb gairebé un 54%. Les que va guanyar Laporta amb Rosell a la candidatura i sense un veritable candidat continuista. Avui sembla evident que el continuisme anava disfressat en aquells 27.138 vots.

I potser molts votants no en van ser conscients però sí els mitjans de comunicació, que van donar un tracte molt benevolent a la primera candidatura de Laporta i van destacar-ne sempre la presència d'ex-executius de Nike amb Sandro Rosell al capdavant.

Tots sabem com va acabar allò, amb el trencament de la Directiva i la dimissió del sector rosellista (Rosell, Bartomeu, Monés i Moix) en només 2 anys, al sentir que tenien poca influència. Potser van subestimar a Joan Laporta i pensaven que seria un titella.

Aquests 25.000 vots, que en el cas de Laporta van ser 27.000, només s'han vist àmpliament superats pels 35.000 a Sandro Rosell el 2010. Una cosa excepcional perquè la participació va ser més baixa (48%). Ni tan sols va necessitar fer campanya, la premsa van fer tota la feina.

Una altra constant en les Eleccions del Barça, en aquest cas des de l'any 2000, és que l'oposició sempre suma al voltant de 20.000 vots, ja sigui amb una única candidatura perdedora o sumant els vots de totes elles. Aquest va ser el cas de Bassat (19.791 vots) contra Gaspart.

També és la suma de les candidatures de Benedito, Ingla i Ferrer el 2010 amb 21.226 vots contra Rosell. O de Laporta, Benedito i Freixa amb 20.751 vots contra Bartomeu. Potser això ens comença a donar una pista de com d'importants són aquests 25.000 vots captius.

L'única excepció, novament, va ser el 2003. La suma de les candidatures de Bassat, Majó, Martínez-Rovira, Minguella i Llauradó contra Laporta es va acostar perillosament a aquest llistó dels 25.000 vots amb 24.094. Mai més ha tornat a passar.

En resum, la massa social del Barça, que compta amb uns 110.000 socis que tenen dret a vot, es divideix de la manera següent:

- 25.000 socis que sempre voten el mateix estil de gestió.
- 20.000 socis que voten contra aquest estil de gestió.
- 65.000 socis que passen de tot.

Una fracció d'aquests 65.000 socis passotistes només han aparegut esporàdicament el 2003 i el 2010. Uns 6.000 el 2003 quan no hi havia una clara candidatura continuista del nunyisme i 10.000 el 2010 per votar a Sandro Rosell i acabar amb el laportisme.

Les Eleccions del 2021 (si no s'aconsegueixen avançar amb la moció de censura) tenen coses en comú amb el 2003 i el 2010.

- Sembla complicat que hi hagi una candidatura continuista clara.

- La sensació de fi de cicle.

- La voluntat generalitzada d'acabar amb el rosellisme.

No sóc ingenu. Sé molt bé que l'estil de gestió de sempre es presentarà a les properes eleccions disfressat d'una altra cosa. I les condicions en les que es celebraran aquestes eleccions (si la moció de censura no ho impedeix) no són les millors per desbancar els 25.000 captius.

Però la conjuntura és favorable i l'oportunitat de canviar les coses és molt clara. Si a les properes eleccions del Barça hi torna a haver una participació per sota del 50% i la candidatura guanyadora obté 25.000 vots s'haurà de declarar el club socialment mort de manera oficial.