Aquest mapa explica moltes coses. Hi ha diverses preguntes a fer-se pel cas de Barcelona: 1) S& #39;ha arribat fins a aquest punt deliberadament? ; 2) Interessa ser-hi? i 3) És possible sortir d& #39;aquest punt, si no ens interessa? https://twitter.com/MiquelRPlanas/status/1300349440964820992">https://twitter.com/MiquelRPl...

La resposta a la primera pregunta la podem intuir a partir de l& #39;evolució dels darrers trenta anys: fou en part deliberat (hi va haver una estratègia de promoció turística molt ben treballada) , però també ens hi vam trobar com a resultat de fracassos en altres apostes

La resposta a la segona pregunta pot semblar òbvia a data d& #39;avui i en la situació actual. Mirant-nos-ho amb perspectiva, potser hauríem d& #39;aspirar a estar dins del grup d& #39;economies dinàmiques i no pas a la banda baixa del grup d& #39;economies estables.

Però aquesta segona pregunta ja presenta un tradeoff: ser una economia altament dinàmica no garanteix per se la cohesió social. Al contrari, hem vist casos on aquesta és baixa i ha anat empitjorant al llarg del temps. No podem perdre de vista aquesta dimensió

I finalment, la pregunta més difícil de totes tres: seria possible de saltar de categoria si ens ho proposéssim? Actualment tenim molts elements que fan que la condició necessària no es doni, com fa uns dies vam tenir ocasió de llegir, però tot té solució https://www.lavanguardia.com/encatala/20200818/482877764947/economia-model-industria-benestar-recerca-emprenedoria.html">https://www.lavanguardia.com/encatala/...

I aquestes són condicions necessàries, però no suficients. En una economia oberta, hi ha molts factors exògens que poden fer que una aposta surti reeixida, o bé que no acabi arrelant. En qualsevol cas, sense apostes, és molt difícil, per no dir impossible, cap salt d& #39;escala