1- A menys que la gent s’identifiqui amb el país, amb el territori i el seu patrimoni cultural – d’un manera similar a la que se identifica amb una família – i fins que no arribi aquest moment, no arribarà la política del compromís.

2- Sense identificació comú, sense compromís nacional, no afrontaran cap perill comú per defensar allò que no comparteixen. La nació significa, senzillament, la identitat històrica i la lleialtat sostinguda que els uneix dins del cos polític.
Per això es lluita contra la Nació.

3- Quan fem les lleis i les fem per els nostres fins, podem estar segurs de què signifiquen. I aquest NOSALTRES que fa les llei és la Nació. Qui no s'hi sent identificat o qui no les enten com a pròpies, es veu inclinat a no acceptar-les.

4- Aquest "nosaltres" depèn de costums localitzades i d’una rutina de tolerància compartida. Les nostres costums. La nostra rutina. La nostra tolerància, compartida a tots nivells durant la vida dels avantpassats, dels presents, i projectada cap als que vindràn.

5- Ser conservador, significa tenir present el compromís ineludible entre els vius i els morts, entre els vius i els que encara han de néixer.
Significa saber-se una baula més en una cadena que no et pertany, que és quelcom molt més gran que tu i lluitar per protegir-ho.

6- Precisament, perquè podem definir la nostra pertinència en termes territorials, en els països occidentals gaudim de les llibertats elementals que per nosaltres són el fonament de l’ordre públic.

Quan desdibuixem la Nació, tranquem l'ordre i el fonament de la llibertat.

7- Per tot això, el concepte de catalanització o recatalanització espanta tant a qui vol diluir la Nació a un marc d’interessos sense localització temporal, sense responsabilitat compartida. A qui vol fer de la Nació una idea instrumental momentània.

El resultat és el caos.

8- El caos és més senzill de dominar que l'ordre. En el caos apareix l'autoritarisme. En la decadència, apareixen els totalitarismes.
Quan la Nació és atacada, no s'ataca només l'avui, sinó el fil històric que ens converteix en el que som i que ens reconeix com a societat.

9- De totes les factures que els catalans haurem de pagar ineludiblement, el preu de les quals ja comencem a notar de fa temps, la degradació del Nosaltres serà la que tindrà un preu més alt. Com que Nosaltres i la Nació som una mateixa cosa, cada vegada que es colpeja...

10- ...la llengua, la cultura i la identitat del Nosaltres, es colpeja la Nació. En el transcurs de la nostra historia com a poble, aquest Nosaltres ha estat tant clar que no hi havia necessitat d’intel-lectualitzar-lo.

11- Nosaltres érem i som la Nació, que és el producte d’incomptables acords entre persones que viuen aprop i parlen la mateixa llengua. El resultat del compromís, després de múltiples conflictes, per reconèixer-nos i concedir-nos mútuament un espai comú a protegir.

12- Per això, sóc conservador.
Per aquests motius, el meu compromís no és només amb l'avui, sinó amb l'ahir i el demà.

Per això no llegeixo un present aïllat de la història, i per això les meves propostes ni seran mai circumscrites a l'oportunisme banal, sinó al futur.