Molts de vosaltres estareu sentint a parlar del "moment Hamiltonià". Què és i què significa això per a la independència de Catalunya? Es refereix a un moment de canvi de model econòmic als EUA, i representa una oportunitat per a nosaltres. Obro fil.

Quan els EUA acabaven de nèixer, eren un conjunt de colònies fonamentalment agràries, autàrquiques, amb poca relació econòmica entre elles i amb la resta del món. Aquest model havia resultat en un endeutament insuportable.

Davant d'aquesta situació, Alexander Hamilton, nascut en una petita illa del Carib, orfe, immigrant, i l'arquetip de l'emprenedor, del "self made man", va proposar un model financer federal, a on el govern federal assumia els deutes i finançava els estats, antigues colònies.

Oposat a aquest model, estaven Thomas Jefferson i Aaron Burr (qui va acabar matant Hamilton en un duel). Jefferson eren terratinent i esclavista, no havia de treballar per viure, i era molt il·lustrat (la seva redacció de la Declaració d'Independència es un prodigi literari).

Hamilton proposava un sistema financer per a afavorir la industrialització i les exportacions. Jefferson demanava mantenir el sistema agrari i autàrquic. Hamilton defensava cessió de sobirania a les colònies, Jefferson tot el contrari.

Suposo que no se us escapa que el model econòmic català és Hamiltonià, i l'espanyol és Jeffersonià. A pesar de que Burr (vicepresident quan Jefferson va guanyar la presidència a John Adams) va acabar matant Hamilton, el model de Hamilton ja s'havia imposat.

Aquest model és el que ha fet dels EUA la primera potència econòmica del món, i durant molts anys, com a conseqüència, la primera potència política. Europa ha anat mantenint poc o molt la seva posició, tant política com econòmica, però ara aquesta posició corre perill.

Europa veu que la indústria tecnològica gravita cap als EUA a l'oest (Google, Facebook, Tesla, SpaceX), i per l'Est Rússia i la Xina li estan fent la pinça. O es belluga ràpid o quedarà relegada a la irrellevància econòmica i política.

Europa ha obert un debat de canvi de model econòmic, i de canvi de model financer per a fer el canvi de model econòmic possible, mentre la finestra d'oportunitat se li tanca ràpidament. En aquest debat, Europa necessita idees, necessita un, o més d'un, Hamilton.

En aquest context, Catalunya ha d'agafar la iniciativa, ha de demanar un seient a la taula d'aquest debat, amb una proposta pròpia, engrescadora, innovadora i ambiciosa. La nostra història econòmica i la nostra realitat empresarial actual ens avalen.

Hem liderat històricament revolucions industrials, i ara som pol d'empreneduria, líders en exportació tecnològica, punters en investigació biomèdica. Europa no va sobrada d'idees, ni de societats com la catalana amb la credibilitat i capacitat per a executar-les.

Però Catalunya no ha de pidolar un lloc a la taula, l'ha d'exigir, i l'ha d'exigir a canvi de suport no a la seva independència, però si del seu dret d'autodeterminació. I si Europa no ens ofereix un lloc a la seva taula, ha de saber que tenim alternatives.

Potser els EUA, o Rússia, o la Xina tindrien interès en un aliat amb capacitat de liderar un canvi de model econòmic, amb una situació geoestratègica inmillorable, a la porta logística d'Europa, amb ports i aeroports líders mundials, primera destinació turística i de negocis.

En definitiva, articulem la nostra proposta de canvi de model econòmic, anunciem data per a l'exercici del nostre dret d'autodeterminació, i donem l'oportunitat a Europa d'acollir-nos, amb el nostre projecte però respectant els nostres drets.

Tornem a prendre la iniciativa, tornem a generar il·lusió, tornem a proposar solucions. Si Europa ens escolta, millor. Si no, tinguem alternatives preparades. Però posem-nos en marxa ja, que darrera d'aquesta crisi ens espera un futur brillant.
(Fi)