#BatsintheSpotlight | Ratpenats i metalls pesants
Per la seva gran longevitat i la quantitat d’insectes que mengen els ratpenats són uns dels mamífers afectats per l’acumulació de metalls pesants. Tot i ser un tema molt desconegut, els últims estudis desvetllen força sorpreses...

Els metalls pesants (p.e. mercuri, plom, arsènic, alumini o cadmi) són elements químics molt densos, potencialment tòxics i cancerígens. En ratpenats s’ha comprovat que poden provocar immunodepressió, fent-los més susceptibles a altres malalties (Becker et al. 2017) @territoricat

D’origen industrial, atmosfèric o procedents de fertilitzants, els metalls pesants acaben filtrant-se en ambients naturals on persisteixen durant dècades. A través d’insectes, aquests elements poden passar als #ratpenats i a la resta d'organismes de la xarxa tròfica @territoricat

Per exemple, al Perú van descobrir que #ratpenats frugívors del voltant de zones mineres presentaven una bioacumulació de metalls fins a 5 vegades més altes que en zones no mineres (Moreno-Brush 2017). I aquest no és l’únic exemple… @Relcom_ @MerlinsBats @sbeq @wildlifesociety

A Belize, Becker va demostrar el 2018 que les espècies de ratpenat amb dietes més connectades a sistemes aquàtics (alimentant-se, per exemple, de larves d’insectes, peixos, etc.) presentàven nivells molt elevats de mercuri en mostres de pèl.
imatge: Oriol Massana

A Xina van detectar que l’increment en l’ús de fertilitzants en agricultura estava relacionat amb la concentració de cadmi en ratpenats urbans que s’alimentaven en camps de cultiu (Liu et al. 2018). El cadmi és altament tòxic segons la WHO i el seu ús està actualment sota debat.

De fet, després de dècades de debat, la Unió Europea, va aprovar l’any passat una llei que en limitava el seu ús en fertilitzants, origen d’una bona part del cadmi al que estem exposats, nosaltres i els ratpenats.
imatge: Gabriel Jiménez
@diba @mediambientcat @FBiodiversidad

Investigadors de Portugal han demostrat que els metalls pesants es pot detectar fàcilment a través d’una tècnica gens invasiva: l’anàlisis de pèl corporal i biòpsies alars. Malauradament, a Catalunya encara no s’ha fet cap estudi similar (Mina et al. 2019)
imatge: Rauno Kalda

Sí sabem, però, que la descontaminació del pantà de Flix el 2015 va provocar un augment en la concentració de metalls pesants a l’Ebre, sobretot entre el pantà i la desembocadura (Ferré 2007). Tot i així no sabem si els ratpenats del Delta n'estan afectats o no.
imatge: Agustí D.

Per tant, si tenim hàbitats contaminats què cal fer? Tot i que no hi ha una resposta única el 2011 a Alemanya es va demostrar que netejant els fangs de basses contaminades es reduia dràsticament la quantitat de metalls pesants acumulats en el ratpenat d’aigua (Flache et al. 2016)

Els ratpenats d’aigua (europeus, americans o asiàtics) són de les espècies més afectades per la bioacumulació de metalls pesants com el mercuri ja que cacen insectes aquàtics, i per tant, solen ser els més exposats a les fonts de contaminació @galanthusnatura @Adenc1982 @gepecedc

Això demostra que el ratpenat d’aigua, a més de ser un bioindicador de l’estat de salut dels boscos de ribera, seria un molt bon bioindicador de la quantitat de metalls pesants que trobem als nostres rius.
imatge: Rauno Kalda
@somnatus @GNOsonaICHN @SECEMU_

I per anar tancant el fil, un detall sorprenent que ens arriba de Chernobyl. El ratpenat d’aigua és una de les espècies menys afectades pels residus radioactius perquè és l’única espècie que s’alimenta exclusivament de les basses “netes” o menys radioactives.

Ja sabeu que a través del Programa de Seguiment de Ratpenats http://www.ratpenats.org  portem a terme un seguiment del ratpenat d’aigua com a bioindicador de l’estat de salut dels ecosistemes fluvials
Si vols participar-hi contacta’ns! @adria_baucells