Enfilall sobre la lluita històrica del poble feroès per a salvar llur llengua de l'abisme.

La llengua feroesa no sempre ha gaudit de l'estatus i de la vitalitat que té avui en dia.

A causa que el feroès no ha estat històricament una llengua amb tradició literària i que les illes han estat sota el domini danès des de 1380, la llengua danesa va ocupar el seu lloc en...

...la política, el comerç i els afers religiosos durant segles. A més a més, molts feroesos pensaven que llur llengua era un dialecte corromput del danès, inútil davant dels ulls del govern i de Déu...

...De fet, la traducció de l'Evangeli de Sant Mateu de 1843 -que va ser el segon llibre publicat en feroès- va arreplegar crítiques hostils dels propis feroesos fins al punt en què no hi hauria nous intents de traducció bíblica durant més d'un segle.

La visió dels danesos envers la llengua feroesa no era gens bona. La majoria de danesos veia els feroesos com taujans en un lloc aïllat, molt lluny de la civilització.

Els estudiants feroesos a Dinamarca van començar a organitzar-se i adoptar un sentiment de pertinença...

...cultural completament diferent del danès. Van començar a pensar que feien part d'una micronació. Entre aquests estudiants figura Jens Christian Svabo que va arreplegar els poemes i els contes tradicionals feroesos (transmesos durant segles de faisó oral). El seu treball...

...conté 9 volums amb un total de 9.000 pàgines i entorn de 7.000 estrofes i va inspirar un gran nombre de joves per a reviscolar la llengua. Un d'ells es deia Venceslaus Ulricus Hammershaimb, el qual era un estudiant de Teologia a Copenhaguen i és l'inventor de l'alfabet feroès.

Al principi, el seu alfabet va rebre crítiques i causar polèmica, perquè amb ell provava d'allunyar el feroès del danès. Per exemple, per a representar el so que en anglès es transcriu amb «th» va adoptar la lletra «Ð/ð», que no existia en danès però sí en islandès...

El seu objectiu era aproximar el feroès a l'islandès i a l'antic nòrdic. El sorgiment d'un sistema d'escriptura i la riquesa de la tradició literària van fer que el feroès comencés a ser respectat. No obstant això, la batalla per la normalització encara estava en marxa...

El primer periòdic de l'illa era en danès, però aviat n'apareixeria un en feroès. Al principi, l'educació era en danès perquè els materials en feroès eren escassos. Però lentament es publicarien llibres de text en feroès. Pam a pam el feroès va guanyar més i més espais...

...Ensenyament, Dret, Govern, Religió, etc. La lluita per la normalització lingüística va assolir el cim a finals del segle XIX i principis del XX. Els defensors de la llengua van crear una bandera, un dia nacional, tota mena d'elements identitàris, la qual cosa va ser...

...criticada per autors com Tom Nauerby (danès) que, en la seva obra "No Nation Is an Island" va dir el següent: "les llengües nacionals eren, en realitat, el contrari d'allò que la mitologia nacionalista suposaven que eren: no eren els fonaments primordials de les nacions, més..

...aviat els productes més o menys artificials del procés de construcció nacional per se."

Hi ha tres dates rellevants per a la llengua:

1937: El feroès va desplaçar el danès com a llengua oficial d'ensenyament. 1938: com a llengua eclesiàstica i 1948 como a llengua del país...

Després de la Segona Guerra Mundial, Dinamarca va concedir autonomia a les illes i això va suposar que el feroès esdevingués una llengua amb més força institucional. Avui en dia el danès es considera una llengua forana i és només parlada per un 5% de la població. No obstant això,

...encara té un lloc privilegiat dintre del sistema educatiu.

I així, el faroès va passar de ser una llengua amb escassa tradició escrita, menyspreada i estigmatitzada a ser una llengua que gaudeix de vitalitat i prestigi.

Espero que us hagi agradat aquest enfilall. Si és així, us demano que, sisplau, el compartiu :)