ATENCIÓ. Aquí teniu la meva ‘lletra petita’ sobre els MEDE:

”La UE tal com la coneixíem fins ara, ha mort”

”L’acord al que han arribat els ‘Men in Black’ de l’Eurogrup és per aplicar els nous instruments financers que permetràn finançar el canvi de Model Econòmic.

Fil https://twitter.com/pepi14644424/status/1248351898261958662

1. Miraré d’explica-vos-ho amb el símil de la “multinacional UE-27”, que tan us va agradar, perque són conceptes financers una mica complexos:

Per qui no hagi llegit el fil i vulgui saber a què em refereixo, us penjo aquí l’enllaç https://twitter.com/cat_nordic/status/1247270871900848128

2. Al món de les grans multinacionals quan un grup empresarial deixa de ser rentable (com ara és el cas de la UE), es creen uns comitès d’experts per analitzar el valor econòmic i de mercat que ténen les diferents divisions i/o filials del grup i, així, poder pendre decisions.

3. Moltes vegades el que succeeix és que l’organització en sí ja no és rentable perque algunes (o vàries) de les seves divisions (en aquest cas les sucursals d’Ñ i Itàlia), són un pou de pèrdues i mala gestió.

Aquestes sucursals comprometen massa la rentabilitat total del grup.

4. Mentres la multinacional era una organització cohesionada, hi havia la possibilitat (teòrica?) d mutualitzar les pèrdues:

És a dir, si veníen temps difícils i algunes sucursals com Ñ teníen problemes d liquiditat, la matriu del grup emetia deute (coronabons) i les finançava.

5. Igual q entre un matrimoni ben avingut: “avui pago jo, i un altre dia tú”.

Però Sres. i Srs., què passa quan en una organització (ja sigui empresarial i/o matrimonial) un dels membres només rep però mai no dóna, i l’altre només dóna però mai no rep?

FALLIDA i/o SEPARACIÓ.

6. Doncs això és el que li ha passat a l’Empresa Multinacional EU:

Ha arribat la pandèmia del Covid-19 i els estats membres que “sempre reben però mai no aporten” han corregut a demanar la mutualització de les seves pèrdues, un cop més, a la matriu del grup Els ‘coronabons’.

7. I com que la multinacional ja portava temps amb grans pèrdues recurrents i no era capaç d’invertir la tendència, la crisi biològica mundial del Covid no ha fet més que sentenciar-la de mort.

Finalment, els assessors financers del grup ho han dit clar: “RENOVAR-SE o MORIR”.

8. Ha arribat el moment de transformar el circ europeu:

Llògicament, el desmantellament total (desfer la UE completament i tornar cada país a la seva moneda original) és I-M-P-O-S-S-I-B-L-E.

Els PIGS (entre ells el rei de ‘bastos’: Ñ) no ho soportaríen. I Europa tampoc.

9. L’economia d’Ñ, q es la q ens ocupa, està TANT endeutada i genera TAN POC valor afegit q si tornés a la pesseta, aquesta es devaluaria inmediatament fins a valors esfereïdorament negatius:

1€ ja no saríen 166,386 pts.

Sinó 1€ = 10.000.000 ptes (per exemple)

Ñ no és UK!

10. Així, si el desmantellament total no és possible pq tots hi perdríem + q no hi guanyaríem, què fem?

Resposta: analitzem x separat la viabilitat de les sucursals/regions i/o departaments (com volgueu dir-ne) i establim-ne un valor real de mercat.

El de CAT és elevat!

11. D’aquesta manera els ‘cervells pensants’ de la Merkel han dissenyat el futur de la Nova Europa de les Regions i els Països Petits.

Aquestes líneas de crédit ‘MEDE’ que Europa posa a disposició dels estats membres amb l’excusa del virus, serviràn per penjar-se la medalla.

12. Però en realitat, són la primera gran evidència de que l’antiga Europa dels vells Estat-Nació ja ha desaparegut.

Ja no hi ha ‘matrimoni’ i per tant, ja no hi ha necessitat (ni obligació) de finançar cap empresa en comú. La multinacional UE, a partir d’ara, es LIQUIDA.

13. És dissol en departaments i/o sub-departaments que siguin econòmicament viables. I Catalunya és un caramelet.

Seguirem mantenint l’ com a moneda comú però, a partir d’ara, la multinacional EU es transformarà en un grup de franquicies independents.

CAT serà una d’elles.

14. Desde un punt de vista econòmic i de rentabilitat és l’única manera de ‘nadar i guardar la roba’.

L’únic que quedava per lligar era el nou model de finançament. Els antics instruments dissenyats per l’antiga multinacional éren obsolets. Se n’havia de dissenyar de nous.

15. I aquí està l’acord al q han arribat els ‘capos’ finacers de la nova Franquicia Europea.

El més genial de tot, és que a més, ens ho vènen com un acte de solidaritat i responsabilitat en vers als estats membres.

La realitat, però, és q la vella EU ja NO EXISTEIX. Seguim!