1) L'escenari polític a Catalunya està canviant i canviarà molt els propers mesos i fins i tot anys.

Passarem d'un període de crisi política (independentisme vs unionisme) a un període amb 3 crisis:
- Política
- Sanitària
- Econòmica

(Fil)

2) Fins fa poc, les decisions de vot de molts ciutadans de Catalunya estaven principalment marcades per la crisi política:
- Referèndum de l'1-O
- 155
- Presos polítics
- Repressió judicial i policial

I amb dues masses de votants més o menys equilibrades: indepes vs unionistes.

3) A partir d'ara, les decisions de vot de molts ciutadans de Catalunya estaran marcades per la crisi política, però també per quin bloc polític seria capaç de resoldre millor:
- la crisi sanitària
- la crisi econòmica

4) La crisi sanitària serà, per molts ciutadans, la principal causa de preocupació: patir per familiars malalts, temor al contagi, protecció de les persones estimades (fills, avis), ...

5) Fixem-nos com el PSOE, conscient de l'impacte de la crisi sanitària en la mentalitat dels votants, ha volgut centralitzar tot el control de la crisi per evitar que unes comunitats autònomes, com Catalunya, demostressin que la podien gestionar millor.

6) Si això hagués ocorregut, el PSOE era conscient que hauria catapultat la força de l'independentisme a Catalunya, i per tant, no ho podia permetre.

7) Així mateix, el PSOE ha decretat l'estat d'alarma i ha tret els militars als carrers per projectar imatge de poder, força, autoritat, sentit d'Estat.

I ha donat una subvenció de 15 milions a les TV privades per mantenir el control mediàtic de la crisi sanitària.

8) Ara bé, la desastrosa gestió sanitària del govern del PSOE, amb mala previsió, no confinament de Madrid, tests defectuosos, lentitud en decretar el confinament total, errors constants, fa impossible amagar una pregunta:

9) Per què Espanya paga un preu més alt que altres països en contagis i morts?

Per què?

10) Aquesta pregunta se la fa molta gent i ja està impactant en la mentalitat dels ciutadans, com demostra aquest gràfic (font: GESOP).

Fixem-nos que en només 5 dies, la valoració negativa del govern de l'Estat ha passat del 32% al 38%.

11) O aquest altre gràfic, que demostra que els espanyols són els ciutadans europeus més descontents amb la gestió de la crisi sanitària fet pel seu govern.

12) Per tant, és evident que la gestió de la crisi sanitària impacta i impactarà en la mentalitat dels votants, i molts d'ells dipositaran la seva confiança en el bloc polític que creguin que la resoldria millor.

13) I tinguem present que no podrem considerar la crisi sanitària com tancada fins que es disposi d'una vacuna, d'aquí molts mesos.

Fins aleshores, poden haver rebrots i els ciutadans hauran d'adoptar mesures de protecció, distanciament i confinament.

14) L'altra crisi que impactarà en la mentalitat dels votants serà la crisi econòmica.

Les dades que es reben són esfereïdores.

15) Segons la Cambra, un terç de les empreses catalanes creuen que hauran de presentar un concurs de creditors i un 15% dels autònoms ha decidit cessar l’activitat a causa de la crisi.

16) L’Índex d’Activitat Comercial ha passat del nivell 52 registrat al febrer al nivell 23 en el mes de març.

S'han perdut 900.000 afiliats a la Seguretat social i l'atur ha augmentat en 302.000 persones en el mes de març, sense comptar totes les persones afectades pels ERTO.

17) Es preveu una caiguda del PIB del 3,6% anualitzat, és a dir, ens dirigim a una recessió.

Hi ha una alta probabilitat que la severitat de la recessió en el segon trimestre superi la forta recessió del 2008-2009.

18) Això vol dir que per molts ciutadans, la prioritat serà no caure en la ruïna, salvar el negoci, salvar l'economia familiar, trobar feina, no perdre la casa, subsistir econòmicament.

19) I aquestes persones tindran tres preguntes:

- Per què les mesures econòmiques que està prenent l'Estat són molt més limitades que a altres països?
- Per què la crisi serà més dura a Espanya que a altres països?
- Per què Espanya demana ajut a altres països i no al contrari?

20) Moltes persones, per tant, dipositaran la seva confiança en aquell bloc polític que creguin que podria resoldre millor la difícil situació en la que estan immerses.

21) I encara més: la gent dipositarà la seva confiança en aquell bloc polític que creguin que millor resoldria la crisi actual, sinó també futures crisis sanitàries i econòmiques.

22) En conclusió, l'independentisme ha de donar respostes no només a la crisi política (independència de Catalunya), sinó també a la sanitària i l'econòmica.

23) Ha de fer propostes contínuament:
- Per resoldre la crisi sanitària i evitar rebrots
- Per resoldre la crisi econòmica
- Per reduir l'impacte de futures crisis

24) Ha d'aplicar mesures efectives per ajudar la gent i les empreses dins les limitades competències de la Generalitat.

25) L'independentisme ha de tenir més que mai una política d'aproximació a la gent, d'empatia, de resoldre problemes dels ciutadans.

I també de practicitat, d'efectivitat, de tocar de peus a terra, de resoldre problemes.

26) La futura batalla política serà també sanitària i econòmica, i la guanyarà qui prioritzi la salut i la prosperitat de la gent per sobre de tot:

- per sobre de partidismes
- per sobre d'interessos personals
- per sobre de politiqueries
- per sobre de jocs de poder

27) Ara més que mai, la clau és la gent, la gent i la gent.
Acompanyar-la, ajudar-la i vetllar per ella.

El bloc polític que ho entengui i ho apliqui, guanyarà.

Tots els que volem la llibertat de Catalunya hem de tenir-ho molt present.