Read on Twitter
Llarg fil sobre com els partits «independentistes» hegemònics han contribuït a trencar el consens social que garantia l'ús públic i institucional del català com a llengua del país, comuna i vertebradora, i les opcions de reversió d'aquesta reculada.
https://twitter.com/aleixrenye/status/1114827976624037889
https://twitter.com/aleixrenye/status/1114827976624037889
Ja fa dies que ens exclamen en comprovar com els polítics catalans han oficialitzat en les seva praxi lingüística de campanya la destrucció d'aquest consens. De l'unionisme, arrossegat per l'estratègia catalanofòbica de C's, no sorprèn... https://twitter.com/contrastant2014/status/1114200240024891392
... del «sobiranisme», tan tebi en la defensa dels catalans, tampoc. Però que renunciï a la llengua l'independentisme (ja des del 2012) indica fins a quin punt és greu la reculada i en posa l'ideari en entredit.
http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/2014/04/maginar-el-estado-el-debate-sobre-el.html
http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/2014/04/maginar-el-estado-el-debate-sobre-el.html
Parafrasejant en Carles Castellanos, l'independentisme sempre ha plantejat una lluita per a la defensa de la terra, en el sentit tant ecològic com de la defensa de la llengua i de la identitat nacionals i dels interessos de les classes populars catalanes. https://www.llibertat.cat/2015/02/l-independentisme-es-vol-ignorar-29838
No es pot cedir en un àmbit d'aquesta lluita sense acabar cedint en el global. Però això va fer ERC en decidir promoure la ideologia del bilingüisme social, naturalitzant el q cap esquerra no naturalitzaria: el fruit d'una dictadura, i dels privilegis i desigualtats subsegüents.
Què és la ideologia del bilingüisme social i com i per què l'ha adaptat @Esquerra_ERC, contaminant finalment CDC/PDCat, fins al punt de trencar els consensos polítics entorn al català (i de retruc, a l'occità a l'Aran)? Anem a pams.
Com s'explica en aquest document de treball del Grup Koiné, aquesta ideologia considera el bilingüisme social cast/cat com a element definitori i permanent de la identitat catalana, i no com a una anomalia resultat d’un procés d’anorreament cultural.
http://llenguairepublica.cat/prodsite/wp-content/uploads/2016/04/La-realitat-linguistica-de-Catalunya_2015.pdf
http://llenguairepublica.cat/prodsite/wp-content/uploads/2016/04/La-realitat-linguistica-de-Catalunya_2015.pdf
Aquest pensament s’inocula en l’imaginari comú mitjançant la falsificació de la història i la realitat lingüística del país, i l’extensió de tot un seguit de fal·làcies sobre aquest statu quo. Vegeu-ne un exemple en el tuit de l'Amela que replico aquí. https://twitter.com/SilviaSenz_/status/1114543026540621825
2) Obvia l’existència al país de prop de 300 llengües, fomentant una concepció de Catalunya com una societat culturalment i indentiràriament petrificada i (es)tancada en el bilingüisme asimètric castellà/català.
http://www.gela.cat/doku.php?id=llengua_300
http://www.gela.cat/doku.php?id=llengua_300
3) Invisibilitza la realitat de la subordinació del català al castellà, fent passar el canvi de llengua per una acte de deferència, com es va escenificar en el debat de LV, on el català va deixar de ser requisit per a l'activitat política pública a CAT. https://www.naciodigital.cat/noticia/176828/cinc/castella/estrena/cayetana/llibres/arrimadas/tast/primer/debat/28-a
4) I emmascara la impossibilitat que en una mateixa societat puguin funcionar de manera estable dues llengües amb el mateix estatus de llengua general, ocultant, en conseqüència, una realitat sociolingüística incontestable: que el bilingüisme social mata.
http://laccent.cat/el-bilinguisme-mata/
http://laccent.cat/el-bilinguisme-mata/
És a dir, que és un estadi en una progressiva substitució del català pel castellà en els diversos àmbits d’ús, que incorpora, a més, una també progressiva degradació qualitativa del català per interferència del castellà, que l’aboca a la dialectalització. https://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4126937/carme-junyent-llengues-catalunya-independent.html
La ideologia del bilingüisme social la crea i propaga el conglomerat d'entitats, mitjans i intel·lectuals orgànics de l'espanyolisme, com a mitjà per a reblar el procés d'aculturació i assimilació a la nació castellana/ESP, no prou reeixit pel franquisme.
https://www.voliana.cat/llibres/limperi-de-la-llengua-comuna/
https://www.voliana.cat/llibres/limperi-de-la-llengua-comuna/
Davant la resistència dels parlants de llengües diferents del castellà a ser culturalment anihilats, l'espanyolisme ha bastit 1 seguit de mites q pretenen induir a assumir la bilingüització com 1 fet positiu i tan «natural» com solen representar la nació Ñ
https://www.academia.edu/34831697/ESCRITOS_SOBRE_EL_ESPA%C3%91OLISMO_LING%C3%9C%C3%8DSTICO_2011-2012_
https://www.academia.edu/34831697/ESCRITOS_SOBRE_EL_ESPA%C3%91OLISMO_LING%C3%9C%C3%8DSTICO_2011-2012_
El mite principal és el del castellà com a llengua pròpia de CAT, desacreditat científicament; p. ex., no en tenim variants dialectals, ni folklore oral, ni toponímia vernacle, ni gentilicis per a totes les poblacions, i la bilingüització és ben recent.
https://cuscub.files.wordpress.com/2019/03/apunts-cusc-num-7-marc-2019-bilinguitzacio-catalunya-segle-xx.pdf
https://cuscub.files.wordpress.com/2019/03/apunts-cusc-num-7-marc-2019-bilinguitzacio-catalunya-segle-xx.pdf
(Val la pena aquí diferenciar el que és llengua pròpia/històrica d'un territori del que és la llengua pròpia dels parlants, tant com calia diferenciar bilingüisme social de bilingüisme individual.) https://addendaetcorrigenda.blogia.com/2007/121101-una-vuelta-de-tuerca-al-concepto-de-lengua-propia-y-a-la-propiedad-de-su-uso.php
Entre aquests mites s'hi barregen distorsions científiques, com confondre bilingüisme social i b. individual i considerar-lo avantatjós sempre que en la combinació hi sigui el castellà. El poliglotisme és bo per al nostre cervell, sapiguem castellà o no. https://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/03/23/neurociencia/1332521865.html
Altra distorsió que promou l'espanyolisme, a la qual s'hi ha abonat certa esquerra, és la fossilització de les identitats d’arrel hispànica, a les quals atribueix el privilegi consubstancialment «natural» d’expandir-se fora de l’espai cultural, territorial i històric d’origen...
... mentre es supedita l’evolució de la identitat local —la catalana i l’occitana, en el nostre cas— a les reelaboracions marcades per aquesta identitat sobrevinguda, amb tots els sacrificis d’elements propis que se li puguin exigir explícita o subtilment. https://twitter.com/martaroqueta/status/1113109517649285121
A tal efecte, s'ha elaborat un estereotip del castellanoparlant com a monolingüe i espanyolista recalcitrant, mai disposat a cedir espai lingüístic ni cultural, obviant q molts catalanoparlants ho som per voluntat i perquè entenem que el futur del català depèn també de nosaltres.
Finalment, es promou la creença q l'ús del castellà als territoris bilingüitzats és 1 tria lliure, mentre q l'ús de les ll. pròpies, minoritzades per la repressió, 1 estatus politicojurídic desigual i una mentalitat subordinada dels parlants, és impositiu. https://www.txalaparta.eus/es/noticias/cuando-la-promocio-n-de-lenguas-minorizadas-tiene-e-xito-el-espan-olismo-empieza-a-hablar-de-imposicio-n
Com, en quin moment i per què l'independentisme adapta aquesta ideologia espanyolista glotofàgica? Tot va començar amb aquesta gran ocurrència de l' @eduardvoltas, que va trigar poc a ser integrada per l'estratègia tokenista de l' @Esquerra_ERC junquerista. https://www.ara.cat/opinio/castella-tambe-sisplau_0_653334661.html
Voltas feia seu el lema del «Manifiesto por la tolerancia lingüística en Cataluña», promogut el 1994 x l’Asociación por la Tolerancia y contra la Discriminación, q era una dislocació conceptual del lema «En català també, si us plau», propi de les campanyes de normalització ling.
Aquest manifest seguia la retòrica i la línia de pensament i acció de les entitats del mal anomenat «liberalisme lingüístic», com Foro Babel, Impulso Ciudadano, Convivencia Cívica Catalana, Ciutadans i Societat Civil Catalana, la ideologia i objectius de les quals coneixem prou.
La translació del pensament «ciutadà» al discurs de l'independentisme va ser tan paradoxal que per força havia de tenir una intencionalitat estratègica, molt ben expresada pel @marcbeldata: «Catalanet independentista busca castellanoparlant perifèric» . https://www.vilaweb.cat/opinio_contundent/4123870/marc-belzunces-catalunya-irreal-cooficialisme-quan-lindependentisme-esdeve-etnicista.html
Voltas inugurava així l'«independentisme cooficialista», que transposa les idees de l’espanyolisme sobre el castellà, el català i llurs comunitats de parlants (pretesament segregades) al bilingüisme castellà-català i a la societat catalana en conjunt. http://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/671144-la-llengua-oficial.html
Malgrat no sorgir de cap reclam social previ, el cooficialisme proposà gratuïtament assumir el bilingüisme com a element definitori i permanent de la identitat de CAT, brandant el papu que, altrament, la societat catalana patiria una greu fractura i el nou Estat fracassaria.
En cap moment advertia del que podia passar si s'aplicaven les seves propostes, ni de l'efecte que aquest discurs podia tenir en els consensos socials entorn a la defensa i normalització del català i l'occità-aranès.
http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/2015/01/que-supondria-la-oficialidad-del.html
http://addenda-et-corrigenda.blogspot.com/2015/01/que-supondria-la-oficialidad-del.html
L’argumentari, la línia estratègica i les propostes d’en Voltas van tenir un seguiment significatiu: 1) Van rebre suport i continuïtat en la línia editorial del diari Ara, on el @soler_toni va reblar: «El castellà serà sempre més una llengua de Catalunya». https://www.ara.cat/opinio/renunciar-res_0_657534280.html
2) Van prendre cos de programàtic en les líneies de politica lingüística per a la República 1r d’ERC, i finalment també de CDC. https://www.elperiodico.cat/ca/politica/20121008/el-castella-i-la-republica-catalana-article-doriol-junqueras-2221062
3) Van encarnar-se en l'entitat Súmate, el principal producte de la qual és @gabrielrufian, perfecta adaptació de l'estereotip del castellano-parlant configurat per l'espanyolisme, la FECAC i el paternalisme catalanista. https://www.vilaweb.cat/noticies/lluis-cabrera-loperacio-de-sumate-ha-estat-un-greu-error/
Com fa l’espanyolisme, l’indep. cooficialista avala que CAT és, connaturalment, 1 societat bilingüe, elidint el procés politicohistòric d’obligada bilingüització, contribuint al negacionisme de la repressió patida i acceptant de grat l’statu quo resultant. https://cercle21blog.wordpress.com/bulleti/butlleti-3/
Com fa l’espanyolisme, considera que hi ha motius d’inquietud sobre la situació del castellà a Catalunya, que cal apaivagar, avalant per tant la fal·làcia que el castellà (llengua gran, de robusta salut i futur garantit) pot estar-hi perseguit tant ara com a la futura república.
Obvia que no tots els catalans de procedència espanyola tenen el castellà com a llengua d’origen; n'hi ha de llengua asturlleonesa, aragonesa, gallega, basca... El que no ha tingut aquesta immigració és el privilegi de perpetuar la llengua que sí ha tingut la castellanoparlant.
Ha segregat artificialment, i de manera incongruent i innecessària, l’independentisme per raó de llengua i lloc d’origen, i ha estès el prejudici que no es pot sumar els catalans d’identitat mixta sense renúncies als elements centrals de la identitat catalana, com ara la llengua.
A través de les exigències teledirigides de l'entitat que representa aquesta segregació, @sumate_asoc, es pretenia consagrar el que és gairebé una anomalia en el dret constitucional europeu: l’obligació general (no pas dret) de saber una llengua oficial. https://www.vilaweb.cat/noticies/de-sumes-i-restes/
Ara, el fiasco de la DUI ens ha retornat a la línia de sortida i havent perdut amb tot plegat uns quants llençols en la bugada. No només no hi ha l'actitud política q cal per assolir la RepCat, sinó que molts dels nostres representants ja donen la nació i la llengua per venudes.
Si volem un país que garanteixi la pervivència i plena normalitat de les llengües pròpies de la nació catalana i la nació occitana, en el marc d'una societat plural culturalment i lingüístic, som a temps de revertir aquesta situació de regressió? Sí: exigint implicació política.
